After,  de Alberto Rodríguez


Abc  Drama de puretes, 116m, Alta
Cast  Tristán Ulloa, Blanca Romero, Willy Toledo
1st weekend Esp  117.000 € (930 € / sala)
Ratings  Fotogramas 3/5


Cràpules sense salvació, puntuació 2
Que una retirada a temps és una victòria és una lliçó que els protagonistes de 'After' no han sabut aprendre amb el pas dels anys. Per això als quaranta tacos segueixen ancorats en l'escapisme de les clenxes de coca i les llums estroboscòpiques, convertits en zombis del paradís perdut, atrapats en una vida d'adults on no hi ha conquesta de la felicitat que valgui.


La primera cosa que se li ha d'objectar a 'After' és que no ens explica perquè aquest trio de 'puretes' és incapaç de treure-li més suc a la vida valorant les possibilitats dels seus propis compromisos. Així les coses, l'amarga frustració que alberguen els seus cors, sembla un conill que el director s'ha tret del cistell passant per alt que, abans que res, a l'espectador se l'ha de convèncer.


Conductes gratuïtes a banda, 'After' és un vaixell que va tant a la deriva com ho feia l'insignificant pesquer de Clooney enmig de la tempesta perfecta, ben bé una descripció inundada d'alienació discotequera i soledat masturbatòria que no presenta cap indici de voler explicar una història o regalar-nos algun personatge interessant.


La pel.lícula toca fons quan els 'protes' ens ensenyen el cantó més fosc de tanta necessitat evasiva i treuen a la llum la seva crueltat, l'un cap a un nen que no l'accepta com a parella de la mare, l'altra amb un gos malferit i el tercer cebant-se amb el més dèbil alhora de fer reajustament de personal. És un sentit de la venjança amb uns antecedents psiquiàtrics als que la pel.lícula no ens deixa tenir accés.



Amb tot, es nota que l'intent de salvar 'After' l'ha dut a terme un muntador que fragmenta la sortida esbojarrada dels tres amics intercalant-la amb episodis de la seva vida per separat. El resultat és una amalgama repetitiva sense personalitat, sobretot perquè el material de 'After' hagués pogut reduir-se a la meitat sense cap efecte secundari indesitjable. Un mal viatge.



3 comentaris:

  1. Willy Toledo, el eterno adolescente a sus cuarenta y tantos. Ejemplo del cine español que no dice nada. Buen finde.

    ResponElimina
  2. Per cert aquests desastres venen subvencionats pel ministeri de cultura? Els guions també els fa la ministra?. Em sap greu que la política intervingui en aquesta cosa tan bella que és el cine, però no podia deixar de dir-ho. Hi ha molt de talent desaprofitat com per no dir les coses pel seu nom. Per cert no he vist la película...

    ResponElimina
  3. que no ens passi com a aquests eh blitu?
    per cert "fas algo tonight"?;)

    ResponElimina