Un tipo serio,  germans Coen

Abc  Tragicomèdia existencial made in Coen, 2h42m, Universal
Cast  Michael Stuhlbarg, Richard Kind, Fred Melamed, Sari Lennick, Aaron Wolff
1st weekend Esp / USA  0.29 M€ (4.700 €/sala) / 0.8 M$ (40.000 $/sala)
Ratings  La Vanguardia 2/4, Fotogramas 4/5, IMDb 7.9





Impecable via crucis, puntuació 9
Després de veure 'Un tipo serio' es pot dir sense por que els Coen han assolit la perfecció en un art al que ja fa temps que són addictes: el de veure la realitat com una demostració de la impossibilitat de controlar-la, el de recalcar amb negra ironia la nostra petitesa o la derrota anticipada contra els ordres establerts -sense oblidar mai la presència obligatòria dels diners com a signe que els Coen assocïen a l'adveniment de la desgràcia-.

És difícil dir de què va la pel·lícula, en essència de la nostra soledat davant el caos que domina l'univers, o de les bromes més pesades que ens pot gastar el destí. La que li gasta a Larry consisteix en desmuntar la vida d'un home bo i pacífic, que de cop no té més remei que contemplar com tot s'ensorra, mentre busca una resposta que els rabins que visita no li donen.

Per començar, els Coen es treuen de la màniga un antic relat jueu que pot ser entès com una llicència que es permeten, com una introducció a la tradició que la pel·lícula vol satiritzar o com a metàfora del que vindrà més tard. Perquè el guió incideix tant en el misteri de les voltes que pot donar la vida com incideix aquest pròleg intrigant en la condició d'un personatge que ningú, ni tan sols ell mateix, sap si és viu o mort.

El més impressionant de 'Un tipo serio' és que la seva successió infinita de problemes no perd mai la gràcia ni la capacitat de sorprendre, encara que, com el protagonista, algú pot trobar a faltar una mica més d'oxigen en mig de tant ofec i manca d'esperança. És una lliçó impecable de com fer una pel·lícula sublimant la dinàmica del causa-efecte, esprement al màxim la força d'una idea motriu fins l'últim instant.

Que la imaginació dels Coen és prodigiosa i no té límits queda tan ben demostrat a la pel·lícula com la teoria matemàtica de la incertesa amb la que Larry cobreix la immensitat de les pissarres de la facultat. És una imatge, la de l'home esclafat per una pila de fórmules, que resumeix perfectament la tragèdia de la intel·ligència humana, desbordada per les vicissituds de l'existència i l'implacable esdevenir de l'univers.  


16 comentaris:

  1. Hola Pau, gracias por la recomendación. Soy muy fan de los Coen, pero parece que esta la hayan estrenado de tapadillos. Iré a verla este fin de semana. Saludos

    ResponElimina
  2. Collons crack me l'apunto., per cert pedazu crítica!!! saludus i una abraçada mestre!

    ResponElimina
  3. Ep, sigala!! Bona recomanació, ja et diré que m'ha semblat... de totes maneres, les critiques que he llegit dels "puristes", no ens la deixen gaire bé. Com anem de fons d'armari? ;)

    Una abraçada!

    ResponElimina
  4. Hola Gerard! Es una peli que le saca un gran partido a unos medios más modestos de lo que es habitual en ellos, pero el resultado es bestial, infinitamente mejor que su última comedia 'Quemar después de leer', para mi gusto bastante floja.

    ResponElimina
  5. Noctas! M'alegro que t'hagi agradat, gràcies titu... Ja em diràs què tal la peli. Una abraçada!

    ResponElimina
  6. Bertus! Home, home... Que bo tenir-te per aquí! Doncs a veure si anem a fer el cigala por ahí un dia d'aquests, ja m'informaràs dels teus movimientuuuus... :) I això, passa't per aquí i em dius a veure que t'ha semblat el flin's... Ala titu, una abraçada!

    ResponElimina
  7. M'ha motivat la crítica i aniré a veure-la!!!!....

    ResponElimina
  8. Hombre Chiruuuu! Aquí m'has agradat!! Espero que la disfrutis, ja m'explicaràs... Gràcies per passar-te per aquí, encara que sigui sense la taula de snow... Una abraçada!

    ResponElimina
  9. Sí, "Quemar antes de leer" no me gustó nada. Qué me dices de "Big Lebowski" para mí una obra maestra !

    ResponElimina
  10. Ei Gerard! Totalmente de acuerdo, 'El gran Lebowski' es un pedazo de peli... Ese Jeff Bridges colgado en su limbo hippie de 'tranqui-lismo' bonachón... Es toda ella genial, unos cachondos mentales de mucho cuidao los Coen :)

    ResponElimina
  11. Gran Lebowski y esa colilla de petardo que se le cae en el coche cuando Bridges conduce con los Creedence a todo volumen...eso es cine collons y no las colorainas de Avatar!!!

    ResponElimina
  12. Ei Noctas! Jajaja... Aquí ho tens! http://www.youtube.com/watch?v=DdW9546aolg&feature=related

    ResponElimina
  13. Estic content d'haver trobat un blog que parli de cinema a aquest nivell. Et seguiré. Imprescindible en qualsevol "blogografia". Veuré la pel·licula.

    ResponElimina
  14. Hola Wuthering Heights! Moltes gràcies per la teva visita i pel que dius. Disfruta de la peli, ens veiem per aquí!

    ResponElimina
  15. Acabo de trobar el teu blog i m'agraden molt les crítiques que hi escrius. Amb el que dius d'aquesta pel·lícula hi estic molt d'acord. Em sembla que és del millor que han fet mai els Coen.

    ResponElimina
  16. Hola David! Celebro que t'agradi el blog, gràcies pel que dius. A mi també em va semblar una gran pel.lícula: encara que no sigui apta per a claustrofòbics, els Coen demostren que estan en estat de gràcia i que han arribat al nirvana creatiu, un estat en què la saviesa va de la mà d'un fervorós exercici de la llibertat.

    ResponElimina