Abc Falsa ficció bèl·lica, 2h11m
Cast Jeremy Renner, Anthony Mackie, Brian Geraghty, Guy Pierce, Ralph Fiennes
Ratings Fotogramas 3/5, IMDb 8
Explosions desèrtiques, puntuació 4
En cas que els Oscar facin una mica de justícia, no cal que James Cameron pateixi si aquesta és la pel·lícula que ha de posar-li les coses difícils a 'Avatar'. La decepció que t'endus després de veure-la té un punt de ràbia contra la pròpia innocència, és un sentiment d'estafa cap a la propaganda que deia que aquest David tenia prou qualitats com per vèncer aquell Goliat.
Sembla que Bigelow s'hagi basat en el 'Elephant' d'Alan Clarke (1988) que va inspirar el film homònim de Gus Van Sant (2003) per rel·laborar la cruesa de la seva política escènica de protesta: en comptes de copsar l'horror absurd que hi havia als assassinats a sang freda de l'IRA, la pel·lícula ens aïlla amb tres artificiers americans a la guerra de l'Irak perquè visquem el seu frec a frec constant amb els límits de la mort.
La finalitat és la mateixa: fer que l'espectador acabi desenvolupant un rebuig al·lèrgic al que està veient, conduir-lo més enllà de la denúncia, pels camins de la presa de consciència. D'aquí que l'estratègia narrativa de 'En tierra hostil' es concentri en la repetició d'un leitmotiv present a totes les seqüències: el procés de desactivació de bombes i tot el que comporta de tensió i desgast mental pels que hi participen.
La principal virtut de la pel·lícula és que l'espectador viu els moments de crispació tancat a la mateixa bombolla d'adrenalina que els soldats. Bigelow fa pujar el voltatge explotant les possibilitats de la dilatació del temps i les connotacions pròpies de l'entorn: el seu Irak, esquerp i polsegós, progressa cap a una realitat cada cop més absurda i trastornant.
És una llàstima que, a diferència dels seus referents elefantiàsics, 'En tierra hostil' no acabi d'aprofundir en l'experiència immersiva que volia ser. Encara que les seves imatges afilades derrotarien qualsevol argument bel·licista, la pel·lícula no és capaç de fer la màgia que demanen els processos de superació de la ficció, les propostes de realitats homologables que discorren en un continuum impecable.
No l'ha dirigit una dona? Doncs això. No hase falta que diga nada más. I és que de bones directores, n'hi ha alguna? No sé, ara estic pensant i només apareix aquella francesa que va fer els seus pinitos amb la Nouvelle Vague..com es deia?. No me'n recordo...
ResponEliminaVostè senyor Noctas sempre tocant les fibres...
ResponEliminaParlant de bones directores (permeti’m el to irònic), mireu aquest celebrities, penso que riureu una mica. Ja direu quelcom!! http://www.youtube.com/watch?v=umjikVwHxic
Pau: Espero una “bona” critica d’aquesta directora. :)
Noctas! aJajaj... No hase falta desir nada más... Com m'agrada que foti el follonero! No la conec aquesta directora que diu de la Nouvelle Vague. Té raó, l'espècie directora no abunda, però suposo que només és qüestió de temps, i no crec que gaire. A mi ara mateix la que em ve al cap és la Sofia Coppola, una tia amb molt ofici, i la Mar Coll, aquesta xavala que acaba de fer 'Tres días con la familia'.
ResponEliminaAlbertuuuus! Wazzzzuuuuuuuup?! No van mal encaminats els de Muchachada pintant com una flipada a la Coixet... Ara que aquest no arriba al nivell del de Galiano, li haig de dir... Fins araaaa cigalot!
ResponEliminahahaha!!!!
ResponEliminaDoncs mira aquest i "agarrate las posaderas"!!
http://www.youtube.com/watch?v=XIICDAepIhY
Hola Pau, a mí me gustó, y si hay justíca, la directora ganará el Oscar y no su ex el dire de Avatar. Buen fin de semana !
ResponEliminaGerard! Bueno, se abren las apuestas, a ver qué pasa... Yo mientras pueda ver un buen show ya estoy contento! Un abrazo
ResponElimina