Clàssics
Alien (1979)  de Ridley Scott


Abc  Sci-fi terrorífic d'alta volada, 1h56m
Cast  Sigourney Weaver, John Hurt, Harry Dean Stanton, Ian Holm, Yaphet Kotto, Tom Skerrit
Ratings  IMDb 8.5










L'univers és un forat molt negre
Veig 'Alien' com mai abans l'havia vista, a la pantalla tamany XXL del cine Urgell, dins un cicle de grans blockbusters que es projecten en programa doble. Alguna ment perversa ha titulat aquest cicle 'Phenomena', i em sento com si formés part de l'underground més resplendent de la ciutat. Tot enganya. Al descans s'esfuma el discret encant de les crispetes quan observo, a punt de llàgrima, com alguns treuen el tupper.

'Alien' segueix sent una peli fascinant, primer perquè després de tres dècades, el seu imaginari futurista encara conecta a la perfecció amb l'espectador. Les coordinades abismals de l'espai on transita la 'Nostromo', aquesta nau desangelada que s'acaba convertint en un laberint del Minotaure, desprenen l'aura intemporal d'un infinit que pràcticament es pot tocar.

Però per sobre de tot, 'Alien' és una película clarivident. Perquè el seu estil sobri i fantasmal sap endinsar-nos al cantó més fosc del misteri que defineix la nostra percepció de l'univers, i ho fa començant a construir aquesta sensació des del primer segon, a partir d'uns crèdits que, amb el seu rigor glacial, anticipen l'atmosfera de malson que envolta la pel.lícula.

De fet aquesta idea tan ben sublimada als crèdits és la que sustenta el rerafons de 'Alien' i la converteix en una gran massa d'energia que xucla l'espectador des del principi: la idea que som dins un univers que en realitat és un abisme de tenebres, i que la seva matèria principal és una cruel indiferència per la vida.


És veritat que els punts d'inflexió de la història són adrenalina en estat pur: el cas del fals final o del tripulant que resulta ser un impostor són lliçons mestres de guió. Però si 'Alien' és una impecable maquinària narrativa és per la seva visió totalitària del suspens, perquè el seu permanent estat d'alerta es construeix en la ressonància ambiental de l'amenaça, en la capacitat de destilar l'essència de les tensions internes i retardar l'explosió de la veritat -per exemple, respecte a l'autèntic motiu  que porta a interrompre la hivernació dels tripulants-.


Capítol apart mereix la tinent Ripley, probablement l'heroína més carismàtica de la història del cinema. Potser perquè Weaver, esplèndida, va saber infondre al personatge l'ambivalència de gènere que li demanava, convertint-lo en un equilibri equívoc de virtuts. La seva força -arriba al punt de salvar la mascota de la nau en plena apocalipsi- és l'esperança de la humanitat contra la més pura manifestació del mal. No es pot demanar més.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada