Los límites del control, de Jim Jarmusch

Abc  Cinema negre introspectiu, 1h56m, Focus Features
Cast  Isaach de Bankolé, Óscar Jaenada, Luis Tosar, Paz de la Huerta, Tilda Swinton, John Hurt, Gael García Bernal, Bill Murray 
1st weekend USA  55.820 $
Ratings  Fotogramas 5/5, El Periódico 4/4, La Vanguardia 2/4, IMDb 6.7


El revers intel.lectual del film noir, puntuació 4
Tal i com li passava a Woody Allen a "Vicky Cristina Barcelona", a Jarmusch l'aire de la península tampoc li acaba de resultar del tot propici. Si la Barcelona d'Allen era una recreació desagraïda del tòpic guiri més trillat, l'Espanya de Jarmusch és un recorregut pels racons més inadvertits de Madrid, Sevilla i Almeria, amb l'objectiu de crear àmbits de contemplació i divagació agafant com a pretext la deconstrucció de les convencions del film negre.


Jarmusch el.labora un discurs de la consciència del seu protagonista a base de matèria anti-narrativa, és a dir, construint la seva història a partir d'aquells moments que el cinema mainstream té el costum de resoldre amb una el.lipsi, recreant-se en la repetició d'unes rutines -fer yoga, anar a fer un cafè, visitar un museu o contemplar els moviments d'una dona- que, en definitiva, ens descobreixen el caràcter únic de cada instant, el matís com a univers en sí mateix quan la realitat és observada des de l'interior.


No li importa gens a Jarmusch que gairebé no sabem res de la missió del protagonista, ocupat en dur a terme una sèrie de misteriosos intercanvis de capses de llumins que contenen missatges enxifrats. És una altra picada d'ullet a l'espectador perquè jugui al seu plantejament irònic, a la paradoxa de fer essencial el que normalment és accessori, qüestionant les estructures mentals que ens condicionen.


Tot i que interessant per ser arriscada, l'experiència que proposa la pel.lícula cau en certa fredor intel.lectual. I tenint en compte l'immens potencial dels secundaris i l'enigmàtica fugacitat de les seves aparicions, ens quedem amb les ganes de saber què hagués passat si Jarmusch hagués concedit més espai a les emocions.






Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada