New York I Love You,  de Faith Akin, Mira Nair...   

Abc  Antologia amorosa de Nova York, 1h43min, Wide Pictures
Cast  Natalie Portman, Orlando Bloom, Ethan Hawke, Andy Garcia, Chris Cooper, James Caan, Cristina Ricci, John Hurt, etc.
1st weekend USA  372.000 $
Ratings  Time Out 4/5, Fotogramas 3/5, La Vanguardia 1/4, IMDb 7.9


Nova York supera la ficció, puntuació 6.5
Les armes de seducció d'aquesta col.lecció de petites històries són dos tòpics infalibles: l'amor en les seves formes més diverses i Nova York en el paper de fil conductor i escenari de possibilitats infinites. Potser tres o quatre de la dotzena -aproximada- de relats que composen el fràgil entrellaçat de la pel.lícula són força prescindibles, però espatllar una carta de presentació com aquesta hagués estat una tasca gairebé impossible.


De fet els insignes Coppola, Allen i Scorsese ja cuinaven un àpat menys exòtic, de tres plats, a la seva "Historias de Nueva York" (1989), potser l'antecedent més reconeixible d'una fórmula rescatada amb molt d'èxit boca-orella per la que fou la preqüela europea d'aquesta nova entrega, la celebrada "Paris, je t'aime" (2006).


Però deixem-nos de foteses i diguem que "New York I Love You" és un homenatge a la ciutat de les clavegueres fumejants, als somnis, al cinema i als amants: no és tot el mateix? Heus aquí una pel.lícula construida a partir d'una mitologia que forma part de la consciència col.lectiva: com va dir aquell, potser no creiem en els miracles, però creiem en Nova York.


Si la pel.lícula apela al gran mite urbà de les històries esperant a la primera cantonada, a la idea de la quotidianitat com a font pura de ficció, també incideix en l'aspecte cultural d'una ciutat crisol, immersa en la barreja, acollidora i tolerant amb tota mena de mentalitats i estils de  vida. És el que té que els directors de les peces siguin majoritàriament d'origen no americà.


No acaba de convèncer l'afany una mica artificial de buscar la continuitat entre episodis a base d'algun creuament de trajectòries més que gratuït. Un mal menor al cantó del principal problema d'aquest patchwork novayorkès: algunes dissonàncies sobre el to i el ritme al passar d'una història a l'altra superen el límit tolerable de la disharmonia del conjunt. Amb tot però, veureu un ventall d'actors magnífic, i sovint unes trames que administren amb gràcia el joc dels finals inesperats. A partir d'ara, potser sereu els primers a voler treure les escombraries.


              

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada