Si la cosa funciona, de Woody Allen

Abc  Comèdia, 1h32min, Tripictures
Cast  Larry David, Evan Rachel Wood, Patricia Clarkson
1st weekend Esp / USA 0.79 M€ / 0.96 M$
Ratings  Fotogramas 4/5, El Periódico 4/5, IMDb 7.7

Lliçó magistral insultant, puntuació 9
Heu conegut mai un geni? Allen torna a Manhattan i també al seu millor cinema de la mà de Boris Yellnikoff, alter ego hiper-àcid del director que viu el dia a dia de la seva retirada turmentat, donant lliçons d'escacs a uns nens que no para d'esbroncar i maleint el món sempre que pot.

Allen torna també a un dels seus temes predilectes: el de la fascinació entre l'home culte que creu que ho ha vist tot (Boris) i la jove càndida desamparada (Melodie). Un Pigmalió en versió grollera que reflexiona sobre l'atzar com a motor incontrolable de la vida, però també com a fenomen que permet la renovació de l'esperança i la transformació.


La química per desequilibri entre Boris (Larry David) i Melodie (Evan Rachel) funciona de meravella, sobretot perquè aquesta rossa tontaina del sud més profund desprèn innocència per tot arreu. Genial també l'expressivitat minimalista dels amics de Boris, amb la seva parsimònia de sobretaula, tot i que, a ell, potser li falta moviment i li sobra verborrea.

Que Allen és un enamorat de Manhattan i del seu estil de vida ho gaudireu a quasi totes les imatges d'exteriors: un aire dolç a paradís civilitzat flota en forma de creença personal. I de pas sabreu el que una ciutat com aquesta és capaç de fer amb algú, quan veieu la impensable evolució de la mare de Melodie des de la seva arribada -una Patricia Clarkson que revitalitza la pel.lícula i sap conquerir l'esperit snob de la Gran Poma-.


És impressionant veure com Allen és capaç de construir una obra que destila les millors virtuts de la comèdia clàssica i dècades d'una trajectòria personal brillant. A aquestes alçades, el director se sent autoritzat per ser mordaç amb el destí dels homes i la crueltat del nostre món, i en canvi, després de tot, dir-nos que no li fem cap cas i ens afanyem a pujar al tren de la vida. No us ho penseu: com aquest no en passen gaires.




8 comentaris:

  1. La meva dona em vol dur a veure aquesta última que ha fet l'Amenabar. Voldria conèixer la teva opinió al respecte. En particular si creus que val la pena que perdi la tarda per anar a veure-la o preferiblement l'engegui a fer punyetes? Et poso als links si no et molesta....saludus!

    ResponElimina
  2. Hola Noctas! Quina il.lusió veure'l per aquí... Crec que és preferible engegar una pel.lícula abans que la dona, tot i que suposo que això depèn del teu grau d'autosuficiència. Pel que fa a peli en sí, encara no tinc gaire informació però així que em fagi una idea et dic el que em sembla (vaya catxondo mental estàs fet).

    ResponElimina
  3. Ei Noctas... A veure. Crec que veuràs una pel.lícula amb escenes d'acció ben rodades, amb els recursos propis d'una superproducció i probablement una actriu protagonista sòlida però força sola contra el temporal. També veuràs, em fa l'efecte, una pel.lícula massa discursiva i força artificial quan intenti conmoure't. És possible que aquest Amenàbar s'assembli molt més al de Mar adentro que al de Los otros. Però potser val més que te'ls gastis amb ell que amb un altre. Què decideixes?

    ResponElimina
  4. Amic Pau, em sembla que no podré decidir res, donat que la meva voluntat ha quedat una mica trastocada des que sóc un home casat. Tot i així és reconfortant saber que si al final ella decideix anar-la a veure i jo l'he d'acompanyar, almenys em distreuré. Gràcies pels teus ànims!

    ResponElimina
  5. Ups noi, gràcies per la recomanació, no puc pas fallar a l'amic Allen.....ara bé, tu creus que aquesta movie arribarà mai de mi lado del charco??? Prometo avisar quan la vegi a BOG.

    Parliamo.

    ResponElimina
  6. Home, home, però si és 'El Puma' de Bogotà! Espero que Allen et visiti abans que travessis el gran blau. Així quan estiguis per aquí fem intercanvi d'impressions. Una abraçada!

    ResponElimina
  7. Et dono les gràcies per la recomanaciò. Sí, m'ho vaig passar molt bé.Els comentaris d'ell no tenen desperdici. La transformació de la mare, envejable. Honestament t'ho he de dir, la mutació d'aquesta senyora em va provocar una gran enveja. Pro, no creus que aquestes metamórfosis nomès son possibles a New York??? Diguem.ho, perque si creus que a Barcelona també es podría donar el cas, em compraré una Nikon urgentment.

    ResponElimina
  8. Hola veraneanta! Home, jo et diria que, més que la ciutat, el que compta és la motivació, així que si tens clar que vols acabar exposant al CCCB i vivint en un ménage a trois, jo de tu me n'aniria pitant cap a la FNAC! Però sobretot, recorda que has de treure la tapa de l'objectiu! xddd

    ResponElimina