El secreto de sus ojos,  de Juan José Campanella

Abc  Thriller drama romàntic, 2h07m, Alta Classics
Cast  Ricardo Darín, Soledad Villamil, Guillermo Francella, Pablo Rago, Javier Godino 
1st weekend Esp / Arg  0.71 M€ / 0.75 M$
Ratings  Fotogramas 5/5, IMDb 8.8












La passió és a la mirada, puntuació 9
Per trencar amb la grisor de les rutines sempre pots organitzar una excursió a la Fageda d'en Jordà o bé anar a veure una pel.lícula com aquesta i adonar-te que el bon thriller també té cabuda fora del cinema nord-americà. De tota manera, el que més sorprèn de 'El secreto de sus ojos' és que trenqui de manera tan rotunda amb la trivialitat del gènere i aconsegueixi una exploració tan commovedora dels sentiments dels personatges.


També poc habitual però encertada és la seva estructura narrativa, que entrellaça amb naturalitat impecable el present i el passat de Benjamín (Ricardo Darín) des que torna a Buenos Aires, després d'un llarg exili. Allà retroba Irene (Soledad Villamil), l'amor de la seva vida, i reviu el terrible cas d'assassinat que els va ocupar a tots dos en el passat com a funcionaris del jutjat: una història que li haurà de servir, en el fons, per acabar d'entendre els secrets de la naturalesa humana i ajustar comptes amb el seu destí.


Ja se sap que Campanella fa més honor que ningú al tòpic de l'idealisme del caràcter argentí. Potser per això li agrada deixar-se desbordar pel seu sentit torrencial de l'humanisme i ha triat una història amb un protagonista que té un sentit de la justícia incorruptible, destinat a xocar contra el caràcter cruel i incompetent d'una burocràcia dominada per l'ombra allargada de la dictadura.


Encara que alguns moments puntuals de la relació entre els dos protagonistes potser voregen el sentimentalisme embafador, i encara que algunes voltes de la trama estiguin agafades dels cabells -com el moment en què l'assassí es deixa sugestionar en excés per l'escot d'Irene- no arriben mai a treure'ns d'una pel.lícula que té la força hipnòtica de la mirada dels enamorats i sedueix en tot moment l'espectador.


I és que Campanella ha fet una pel.lícula que fa bo allò que la mirada és el mirall de l'ànima i ha filmat unes mirades carregades de sentiment i de fe en els sentiments: la seva és una cosmovisió que rendeix culte a l'home quixotesc, condemnat a trobar la redempció en el pla de la justícia poètica. L'altre imant que us mantindrà enganxats a la pantalla és una trama que interessa fins a l'últim minut i el paperàs de l'ajudant de Benjamín, un tal Sandoval que és el contrapunt còmic d'aquesta odissea que reivindica la passió com a essència de la naturalesa humana.





6 comentaris:

  1. La millor pel.licula que he vist enguany.Una història d'amor que dura més de 30 anys, sense que hi hagi ni un petó.Molt bona, Oscar garantit.Com bé diu, un mirall de l' ànima.

    ResponElimina
  2. Cada dia escribes mejor...¡pirata!

    P.D.: ¿Qué dijo veraneanta para que le quitarás el derecho a la libre expresión...?jeje

    ResponElimina
  3. Hola Gerard! Per mi, la millor peli de Campanella que he vist. La seva atmòsfera té una màgia difícil d'explicar, tremendament animista. I sí, tens raó, fa tota la pinta d'Oscar. Salutacions!

    ResponElimina
  4. Rull! Se hace lo que se puede, pero gracias! Respecto a veraneanta, siento decepcionarte, pero fue ella misma la que inmoló su comentario. Por cierto, me alegra que por fin coincidamos, más o menos, en la valoración de una película... Tengo ganas de ir a ver 'Petit indi', ¿qué dices?

    ResponElimina
  5. No puedo negar que después de su crítica una ha ido a ver la película con buenos ojos,pero ha superado en mucho mis expectativas. Oíga es que hay miradas que lo dicen todo.Y sin embargo a la mirada de Benjamín, en la escena de la estación, le han faltado las palabras, no muchas, solo las justas y necesarias para cambiar de arriba a abajo su vida, y es que a veces, aunque la mirada lo diga todo, hay que poner un par sobre la mesa y soltarlo.Una gran película.

    ResponElimina