This Is It,  de Kenny Ortega


Abc  Michael Jackson en acció, 2h01m, Sony
Cast  MJ, Kenny Ortega, cos artístic
1st weekend Esp / USA  1.36 M€ / 23.2 M$
Ratings  Fotogramas 3/5, IMDb 7.5

Jo vaig ballar amb un zombi
puntuació 5
No us atreviu a esperar de 'This Is It' res que s'assembli a un documental interessant que podria haver mostrat el cantó més fosc de l'èxit o la lluita d'un ídol per fer front a les misèries d'una vida feta a mida de les masses. Tampoc espereu trobar-hi la intenció de conèixer una mica més el rei del pop a través de l'entrevista, el retrat polifacètic o l'aproximació sensible a l'hàbitat de l'animal escènic per excelència que va ser MJ.


'This Is It' havia de ser el retorn a la vida més sonat de la història i s'ha quedat en un recull estricte dels assajos d'una gira que ja només podrem imaginar. El director, que veureu supervisant el funcionament de l'espectacle, no ha volgut sortir-se d'una tonalitat de conveniència i ens escatima l'esperit 'off the record' que hagués donat una mica més de profunditat a l'epíleg musical de l'home més idolatrat del segle XX.


El Michael que veureu és el que ja coneixíeu, el virtuós del ball, la veu i el ritme que se sap la seva música com les línies de la mà i és un detallista empedreït, però que ha perdut la vivor elèctrica de la seva plenitud i en algun moment s'excusa dient 'I have to save my voice'. Si pareu atenció també veureu un ídol alienat pel mite, que ningú gosa tractar com un igual i tan entestat amb el missatge de l'amor que l'acaba convertint en un reclam quasi banal.


No tot és, però, tan lamentable i és just reconèixer-li a la pel.lícula i de passada a Michael Jackson que té el ganxo del 'beat' i que si fóssim una mica més despresos el públic s'arrencaria com en una missa d'Alabama. Alguns fragments dels 'hits' amb nous arranjaments força brillants (Jam) i la pirotècnia i el desplegament de l'espectacle haguessin valgut comprar l'entrada del concert (sobretot per les imatges que havien de cobrir-li les espatlles al cantant).


És probable que li sobrin quinze o vint minuts a 'This Is It': potser és l'afany inconscient de reviure una part de la vostra joventut el que farà que us quedeu fins al final, potser la necessitat d'assistir al funeral d'algú en qui reconeixeu haver-vos fet sentir que la màgia era possible, o potser, com a 'Thriller', simplement les ganes de ballar amb un zombi i fer que el vostre cor bategui fort...






2 comentaris:

  1. Está bien que seas misericorde con la peli, en el fondo, es una mezcla de nostalgia y curiosidad lo que debe haber atraído a la gente al cine, a verla.

    ResponElimina
  2. la misericordia y el espíritu crítico no son amigos, amigo Gerard....

    ResponElimina