El baile de la victoria,  de Fernando Trueba


Abc  Drama romàntic aventuresc, 2h07m, Vértice
Cast  Ricardo Darín, Abel Ayala, Miranda Bodenhofer, Ariadna Gil
1st weekend Esp  0.43 M€ (2.150 € / sala)
Ratings  Fotogramas 2/5, La Vanguardia 2/4, IMDb 5


Postal de nyigui-nyoli, puntuació 3
És lamentable que el cinema espanyol no hagi trobat, o no hagi volgut trobar, una candidata una mica més digna que aquesta a la propera cerimònia dels Oscar. Sobretot perquè a 'El baile de la victoria' li cal gairebé una hora i mitja per arribar per primer cop al cor de l'espectador i perquè, en el seu noranta-cinc per cent, és incapaç de donar-nos alguna cosa substanciosa, ni en contingut ni en forma.


L'error d'apreciació de Trueba és colossal: aquest admirador -justificat- de Billy Wilder ha volgut construir una pel.lícula contemporània des de la perspectiva del folletí decimonònic, seduït per la idea que, movent uns personatges d'aureola intrèpida en escenaris exòtics, n'hi hauria prou per elevar la cosa anecdòtica a la categoria d'història interessant. Res més lluny d'un resultat que no fa més que recrear-se en la buidor del tòpic nostàlgic i no té prou acció per disfressar-ho.


La nostàlgia de Vergara Grey (Ricardo Darín), un famós lladre de guant blanc, cap a la seva ex-dona al sortir de la presó; la de Victoria, la jove ballarina muda, cap als seus pares desapareguts; i la d'Ángel, pària somniador enamorat de Victoria, cap a un ideal de vida que intueix només possible a través de la figura de Vergara i l'execució d'un robatori. El problema d'aquestes relacions, com el de la pel.lícula, és que es consumen en la imatge, però mai en el pla de l'emoció real.


És veritat que era difícil salvar un guió que no va més enllà de l'esbós superficial de les relacions en joc, tant la d'amor entre Ángel i Victoria com la de mestre-deixeble entre Ángel i Vergara. Però la resta del demèrit és d'un director amb poca habilitat pels actors (el personatge d'Ángel no deixa mai de grinyolar), incapaç d'harmonitzar el tempo de la imatge amb l'emoció i que mai té el do de filmar amb intensitat. En aquest cas, a Trueba se l'ha menjat l'avidesa per ensenyar-nos un embolcall tan estetista com inanimat.




5 comentaris:

  1. Hola Pau, voy mañana con mi mujer que tiene muchas ganas de verla.Por lo que sé, las críticas coinciden con la tuya, las diferentes historias no cuajan y están descompensadas, pero los dos actores jóvenes están muy bien.Darín siempre.Saludos

    ResponElimina
  2. Hola Gerard! Que la fuerza te acompañe... Ya me contarás, un abrazo

    ResponElimina
  3. La vi y no me gustó, es una película fallida e imperfecta, pero tiene momentos de emoción y Darín está enorme como en el Secreto de Tus Ojos.

    ResponElimina
  4. Hola Gerard, me alegro de que te gustara, porque yo estuve a punto de comerme el cartón de las palomitas y de pedirle al árbitro que pitara el final... Gracias por tus comentarios! Un abrazo

    ResponElimina