Luna Nueva,  de Chris Weitz


Abc  Romanticisme vampíric de moral victoriana, 2h10m, Aurum
Cast  Robert Pattinson, Kristen Stewart, Taylor Lautner
1st weekend Esp / USA  7.8 M€ (12.302 €/sala) / 142.8 M$ (35.487$/sala)
Ratings  Fotogramas 2/5, IMDb 4.6


Enyorança del vampir, puntuació 6
Què tenia 'Crepúsculo' que no té 'Luna nueva'? Per sobre de tot, a Edward i Bella irradiant el magnetisme que prové del seu turmentós amor quan són aprop, compartint l'eròtica semi-platònica que sorgia, com si res, en la distància curta de la parella. Que el vampir Edward (Robert Pattinson) es deixi veure ben bé la meitat que a l'anterior episodi és el que li treu plenitud a aquesta lluna.


Ja se sap que les seqüeles del fantàstic no poden viure tant de la poesia del descobriment que hi ha en la primera entrada al seu món i els misteris que l'ordenen. L'absentisme d'Edward l'agreuja el desgast de l'efecte sorpresa i també el personatge que aquí agafa força, l'indi licantrop amic de Bella, que mai arriba a desplegar un poder de suggestió capaç de fer oblidar el  vampir -en part perquè Taylor Lautner és menys actor-.


Aquí el plat fort és la tràgica enyorança que es professa la parella, centrada sobretot en una desesperació de Bella que el director sap condensar en dos moments esplèndids: primer caient en espiral sobre la protagonista desmaiada en mig del bosc; després, al més pur estil Hitchcock, fent cercles al seu voltant mentre veiem el canvi d'estacions: és efectista, però igual que tot l'estil visual de la pel.lícula, està ple de pulcritud i coherència.


En essència, 'Luna nueva' és una fusió entre l'espera odisseica de Penèlope i el sense viure de l'un sense l'altre de Romeu i Julieta, i així és com passem de tenir una relació de tu a tu a una comunicació telepàtica entre amants confusos. Més introducció de personatges -com els custodis de la moral vampírica- i més desviacions argumentals no acaben d'omplir el buit d'uns sentiments força esvaïts.


Si l'estètica, afiliada a la ressonància emo, no perd el rigor, tampoc ho fan Edward i Bella executant el drama. Encara que el seu no és un paper molt exigent, transmeten amb atribolada sobrietat la dificultat de no poder materialitzar físicament el seu amor. De tota manera, això ja no és el que era.




2 comentaris:

  1. Pues a mí me gustó mucho, estoy enganchado a una saga tan teen cómo esta, qué se le vamos a hacer.Será la música y la filmación videoclipera, ese padre taciturno, los paisajes desolados, la fotografía de Javier Aguirresarobe...

    ResponElimina
  2. Hola Gerard! A mí 'Crepúsculo' me gustó mucho, pero creo que esta vez se han dejado en el tintero toda la intensidad amorosa y el misterio de la anterior. Tienes razón con lo de los paisajes y el padre taciturno, la atmósfera 'climàtica' de la película, con esos cielos siempre medio encapotados, sus bosques brumosos y el acantilado frente ese mar tenebroso, para mí es una de sus mayores virtudes, te imbuye de una sensación tormentosa que le va al pelo al carácter de la relación, sobretodo en la primera entrega.

    ResponElimina