500 días juntos,  de Marc Webb

Abc  Comèdia romàntica sui generis, 1h35m, Fox
Cast  Joseph Gordon-Levitt, Zooey Deschanel
Budget  5.5 M€ 
1st weekend Esp / USA  0.31 M€ / 3.74 M$
Ratings  Time Out 4/5, Fotogramas 4/5, La Vanguardia 4/5, IMDb 8.2


Amors que maten, puntuació 8.5
Us enrecordeu de 'Alta fidelidad' (2000)? Aquella pel.lícula amb un John Cusack en estat de gràcia que es preparava per ingressar al món dels adults revisitant el seu passat sentimental, acompanyat per un repertori musical que era ben bé la seva pedra filosofal. '500 días juntos' hi té algunes coses en comú, sobretot perquè és una d'aquelles pelis que, com els amors més sagnants o les cançons dels Beatles, costen d'oblidar. 


Deu ser perquè el primer que fa és deixar els clichés de banda i erigir l'originalitat en principi de la seva gràcia. Sí, aquesta és una història de noi (que escriu frases per a postals de felicitació) coneix a noia (nova a l'oficina), però la seva constant inspiració la converteix en una deliciosa rara avis de la comèdia romàntica que de pas us farà tornar a casa amb algun galó de més a l'uniforme. 


Per començar aquí la que no vol cap lligam seriós és ella, una d'aquelles criatures lluminoses que tenen el do de la gràcia natural i poden convertir la teva vida en un estiu etern, però que responen malament al sentiment de possessió quan les estimes amb totes les forces del teu cor. Diguem-ho, Zooey Deschanel se surt en el seu paper de papallona encantadora i autosuficient, i sí, té aquests ullassos magnètics que diuen tantes coses com un sonet de Petrarca.


Afegim-hi una organització del temps que va saltant a discreció entre aquests cinc-cents dies de relació condemnada al fracàs: els alts i baixos de la 'parella' s'alternen en un dinàmic agre-dolç tan tendre com irònic, que de seguida us convertirà en còmplices del caos i la provisionalitat de les passions humanes. Tot a costa d'un Gordon-Levitt, també força inspirat, que és el mirall on es veu reflexat l'espectador i fa el paper de víctima que busca amb poc èxit el compromís -més d'una espectadora ho gaudirà a plaer-.


La macedònia de recursos formals és una constant del pols vibrant de la pel.lícula: de cop podeu trobar-vos en mig d'una escena de musical que celebra l'eufòria de la còpula amorosa i tot seguit dins una paròdia de l'estil fílmic de la Nouvelle Vague. Un exercici cinematogràfic en estat de gràcia que, a més a més d'homenatjar la música indie-pop, és tot un triomf de la imaginació -l'escena de l'Ikea us obrirà un món de noves perspectives sobre com redecorar la vostra vida-.











7 comentaris:

  1. Escolti, però la papallona està bona? Surt amb calceta i sostenidor? Em sembla que aquest és un punt importantíssim...saludus! Per cert Jose Luis Lopez Vazquez descansi en pau!

    ResponElimina
  2. Com va Noctas?! La seva pregunta sembla treta del cap del Follet Tortuga en un d'aquells moments d'irrefrenable excitació. No sigui dolent home... Au, tiri, tiri!

    ResponElimina
  3. Molt bona pel·lícula, modesta però de les millors que he vist enguanys. També: "El Secreto de tus Ojos", "Julia & Julie". Salutacions.

    ResponElimina
  4. Hola Gerard! 'Julia & Julie' encara no l'he vista, però tens raó, 'El secreto de sus ojos' és una pel.lícula fantàstica, i això que pintava una mica empalagosa, però en canvi t'arrossega amb força fins al final.

    ResponElimina
  5. veraneanta ha dit...
    Doncs mira per on, a mí la prota, aquesta la Summer, em va semblar una mala béstia, pobra noi, tan enamorat i tan bon chaval, i adamés una hipocrita, el dia de la festa de casament balla amb el noi sensa dir li que está promesa amb un altre. Rés que no n'hi ha un pam de net.Vaig sortir del cine pensant que els humans tenim uns sentiments força mesquins, sí, son millor els gossos.

    ResponElimina
  6. Hola veraneanta! Jajaja... Potser sí que la Summer és una mica cabra boja, i porta el pobre xaval bastant de cul, però tots hi hem passat alguna vegada pel tubo, no et sembla? De tota manera és una crueltat confessa la de la Summer, que des del principi li diu que no vol res seriós. Però, és clar, quan estàs colat, l'última cosa que vols és tocar de peus a terra. No sé que dir-te. És un judici complicat el de la Summer. Una abraçada!

    ResponElimina