Celda 211,  de Daniel Monzón

Abc  Thriller drama carcelari, 1h50m, Paramount

Cast  Luis Tosar, Alberto Ammann, Antonio Resines, Marta Etura, Manuel Morón

1st weekend Esp  1.25 M€ (5.663 € / sala)

Ratings  Fotogramas 4/5, Time Out 4/5, IMDb 8.3

De profundis, puntuació 7

Per la veu cavernosa de 'Malamadre' (Luis Tosar) s'escola tota una vida de trànsit pels indrets més sòrdids d'aquest món. 'Celda 211' és el retrat de l'amotinament que lidera aquesta veu contra les condicions de vida a la presó, però sobretot de l'apropament entre un pres ple de veritat i un funcionari que, atrapat en mig d'aquest garbuix, es reinventa a sí mateix per sobreviure.

Tan fascinant és veure la construcció que fa Tosar de 'Malamadre', mostrant-nos amb total veracitat la noblesa que amaga aquest perdonavides, com l'astúcia i la sang freda del personatge de Juan (Alberto Ammann) improvisant la seva màscara de condemnat en territori hostil. Notareu la tensió de l'impostor que s'hi juga la pell com si fóssiu ell mateix.

La trama li treu suc al conflicte entre presos i institució penitenciària i sap anar entrant en la reflexió social amb elegància, sense caure en proselitismes, ni tan sols quan implica uns presos d'ETA que els amotinats fan servir com a mesura de pressió. Monzón no perd la perspectiva i és conscient en tot moment que, en essència, això és un thriller carcelari.

És un mèrit que enmig de tanta tensió ambiental la pel.lícula trobi espai per mimar la seva vessant sentimental. Quedareu tant captivats per la sinceritat que desprenen els moments d'amistat entre Juan i 'Malamadre' com per la intimitat plena de tendresa que l'estoic carceller comparteix amb la seva dona (una Marta Etura lluminosa).

És una llàstima que, cap a la meitat, el film perdi de vista el seu rigor expositiu i es deixi seduir pel melodrama elemental -sobretot a la càrrega policial a l'exterior de la presó-, com també que algunes voltes del guió comencin a semblar forçades -els negociadors entren a la presó amb una familiaritat més que temerària-. El resultat és un final precipitat i amb poc vigor, que no està a l'alçada de la gran vàlua dels protagonistes.