Mi vecino Totoro,  de Hayao Miyazaki


Abc  Animació de la bona, 86m, Aurum
Cast  Satsuki, Mei, Totoro & co
1st weekend Esp  11.000 € (2.200 € / sala)
Ratings  Fotogramas 5/5, IMDb 8.1

Animació amb molta ànima, puntuació 9
Si no coneixeu a Miyazaki ara teniu ocasió de fer-ho anant a veure la seva primera obra mestra estrenada al Japó ara fa vint anys i descobrint un món ple d'humanitat i fantasia: el tarannà de la seva animació és tan únic com encisador, un univers carregat de valors que reivindiquen la bellesa de les coses senzilles i la inocència com a font de sensacions a flor de pell i 'joie de vivre'.


Ja se sap que els grans mestres saben fer fàcil el que és difícil, per això veure una pel.lícula de Miyazaki és entrar en contacte amb una veritat essencial sense cap rastre d'artifici, on tot flueix amb la mateixa màgia natural de la infància, la que prové del constant descobriment del món i ens obre les portes de la fantasia davant la més petita escletxa de curiositat.


En aquest cas el món fantàstic és el de dues germanes (Satsuki i Mei) que es traslladen al camp amb el seu pare per així ser més aprop de la seva mare convalescent. El traç naturalista de Miyazaki, la seva lluminositat serena i una visió bucòlica del món i les relacions humanes perfilen un estat anímic en plena consonància amb la natura, que, miracle en sí mateixa, desprèn un misteri poètic primordial.


Potser per això l'entrada en joc de Totoro, l'ésser fabulós que encarna la màgia intrínseca del món explicada des de la consciència infantil, és tan fàcil d'acceptar: l'espectador gaudeix al retrobar-se amb el seu propi Peter Pan i surt del cinema amb la sensació de poder-li canviar l'aspecte al món només amb la mirada, com tots hem fet de nens.


La grandesa de Miyazaki es troba també en la seva habilitat per captar les expressions en un tempo penetrant i a escala humana, en la seva reivindicació dels sentits com a font d'emoció poètica i com a porta que ens permet gaudir l'entorn i assaborir la vida -no us podeu perdre el repertori de sorolls, gestos i cares de l'amic Totoro-. Com va dir Louis Armstrong ja fa temps, '...What a wonderful world'.



   


3 comentaris:

  1. No la he visto, pero sé que es más sencilla y humana que la espléndida y fantasmagórica "Los Viajes de Chihiro". Gracias por la recomendación.

    ResponElimina
  2. De nada Gerard! Todavía no he podido ver 'El viaje de Chihiro', pero, tal como dices, me consta que su tono es más tenebroso que 'Totoro'. De todos modos, creo que todavía disfrutarías más con 'Ponyo...' (2009), que tiene un barniz más actual y cuenta con un derroche de fantasía realmente espectacular.

    ResponElimina
  3. Companys, vaig veure " El castillo ambulante" que és del mateix director que "El viaje de Chihiro" i la vaig trobar sensacional. I com sigui que en el moment de veure-la anava un pel embriagat, els colors i els paisatges i tota aquell dibuix ple de llum em van deixar flipat, molt flipat. Aquesta que recomanes no me la perdré. Una peli de la infància que tinc molt present és "La llegenda del llac màgic". Encara li agraeixo al meu pare que ens la gravés, perquè em sembla que és poc coneguda. Amnb el meu germà la vèiem i la vèiem i no ens cansàvem mai....en fi que m'estic enrollant massa..saludus cracks!!!!

    ResponElimina