Blindado,  de Nimród Antal


Abc  Assalt al furgó blindat, 1h28m, Sony
Cast  Matt Dillon, Columbus Short, Jean Reno, Laurence Fishburne, Skeet Ulrich, Fred Ward
1st weekend Esp  0.35 M€ (2.482 €/sala) / 6.5 M$ (3.440 $/sala)
Ratings  Fotogramas 4/5, IMDb 5.9


Objecció de consciència depressiva,
puntuació 5
És l'efecte que provoca un protagonista tan incorruptible com un personatge de Walt Disney dins una variant de la típica banda criminal: tanta conducta irreprotxable és difícil de creure quan no la matisen aspectes més humans. I és que en aquest ramat d'ovelles negres cegades per la cobdícia, la blanca és la que desentona, de tan santa com és.


En realitat la culpa és d'un guió que no sap ser conseqüent amb la seva creació d'expectatives. Perquè en comptes de seguir la seva deriva natural, la del thriller d'atracaments i testosterona pura en vena, 'Blindado' fa un viratge inesperat cap a l'obra de càmara, abandona el camí persecutori que intuíem i es converteix en un encreuament descafeïnat entre 'Reservoir Dogs' i 'La habitación del pánico'.


A partir d'aquí el que importa és explotar les possibilitats de dos espais en permanent confrontació: l'interior d'una nau abandonada on prospera la teranyina del complot i la cabina d'un furgó blindat que, a banda de contenir un botí molt temptador, s'erigeix en fortí de resistència. 


És una llàstima que el director no hagi sabut potenciar la intensitat de l'atmosfera perfecta per jugar amb la sensació de claustrofòbia, o bé injectar més tensió a uns cops d'efecte  que resulten previsibles. I és que 'Blindado' sorprèn per la seva asèpsia general, la mateixa que, incomprensiblement, desaprofita dos actors carismàtics -Jean Reno i Laurence Fishburne- reduint-los a fer cara de pocs amics.


És Matt Dillon, en el paper de líder de la banda i principal antagonista, l'únic que aporta una mica de força psicològica a l'assumpte: la caracterització del seu ombrívol personatge, amb una suau faceta psicopàtica, és alhora sòbria i persuasiva. Amb tot, el que li passa a 'Blindado' és que no sap defensar el seu punt de vista: la pel.lícula està de part dels bons, però el públic sent més empatia pels dolents.


 
  

4 comentaris:

  1. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  2. Ostia en esta crítica estoy, punto por punto, absolutamente de acuerdo en todo lo que dices...por cierto, no ves como muy inverosímil la persecución final y su absurdo desenlace?

    ResponElimina
  3. Ei Rul! Lo nuestro sí que es filin'... Pos a ver, sí, sí, yo a la persecución del final la llamaría alargar una agonía, como esas propinillas que dejan los avaros en los restaurantes, que quedarían mejor si no dejaran nada, quincallita de la buena titu... A ver si te dejas caer más por aquí, que me tienes en ascuas, y así me alegras el día con tus observaciones de entendido y damos pie a debate! Un abrazooooo!

    ResponElimina
  4. Ei Javi! No hace falta ser tan sucinto hombre, que aquí no hay hoguera ni Torquemada... Anímat! I gràcies per sobrevolar el blog!

    ResponElimina