Hermandad de sangre,  de Stewart Hendler

Abc  Terror libidinós de ties bones perseguides, 1h41m, Aurum
Cast  Briana Evigan, Leah Pipes, Margo Harshman, Jamie Chung, Teri Andrzejewski, Rumer Willis
1st weekend Esp / USA  297.000 M€ (1.407 €/sala) / 5.2 M$ (1.951 $/sala)
Ratings  Fotogramas 3/5, IMDb 5.6

Vestides per morir, puntuació 4
Pel.lícules com aquesta són les que contribueixen a l'alliberament de les pulsions que el tedi confortable de la civilització manté a ratlla en algun lloc del subconscient: el seu terror, un còctel amè de sadisme eròtic, és un reflex de la tensió carnal que en els moments letals, els de la ganivetada a la dutxa i derivats, té la virtut paradoxal de la fascinació i l'esgarrifança.

Reivindicant la simplicitat i l'esperit recreatiu del subgènere (terrorífic) del slasher, 'Hermandad de sangre' es limita a poc més que a posar en dansa un grup de ties bones lleugeres de roba, algunes detestables, que després d'amagar un crim accidental són perseguides per un 'killer' misteriós.

Fer una pel.lícula a base d'encadenar uns quants succedanis de la cèlebre escena de 'Psicosis' pot ser un fi tan noble com qualsevol altre. Que la lògica estructural que ha de sustentar el leitmotiv del sang i fetge sigui gratuïta, o que la identitat de l'assassí sigui una qüestió purament aleatòria, no importaria gaire si la pel.lícula li sabés trerue més partit a les altres claus del gènere.

Però la confiança de 'Hermandad de sangre' cap al públic avorreix: la distància màgica de la ficció queda anul·lada per una tendència risible a precipitar-se un cop i altre cap a la sang fàcil, descuidant el misteri i els aspectes preparatoris de la por. Fer de la manca de subtilesa un estil demana unes virtuts equilibrants -bones atmòsferes i maneig del tempo- que la pel.lícula creu innecessàries.

Per contra, 'Hermandad de sangre' és generosa pel que fa a satisfer les exigències més primàries, ideal si el que es busca són anatomies de bandera violentades i conductes impostades en ple món de college ianqui. El seu univers, lluny d'aspirar a ser fascinant, demostra una fe massa cega en la via del desfogament elemental.



1 comentari:

  1. En el fondo somos primates, tienes razón Pau, me has hecho sonreír con tu critica. Original y sin prejuicios, sigue así. Por cierto en mi blog, uno de los comentaristas te ha premiado. Con justicia. Spanish movie?

    ResponElimina