Avatar,  de James Cameron

Abc  Espectacle 3D sci-fi melodrama new age, 2h42m, Fox
Cast  Sam Worthington, Zoë Saldana, Sigourney Weaver, Stephen Lang
1st weekend Esp / USA  7.2 M€ (9.668 €/sala) / 77.3 M$ (22.350 $/sala)
Ratings  Fotogramas 4/5, IMDb 8.7

Viatge al planeta al·lucinant, 
puntuació 7
Corren mals temps pels paradisos perduts, s'esgoten els pulmons de les grans selves i potser per això Cameron ha decidit construir una alegoria sobre el conflicte civilització-natura a Pandora, el planeta fosforescent on els homes del futur pertorben l'estret vincle que els indígenes mantenen amb la seva versió de mare-Terra.

El director que es proclamava rei del món amb els onze Oscars de 'Titanic' (1997) demostra que també mereix títol il·lustre a l'univers del digital: encara que el seu 3D no suposi la revolució que ens han venut, 'Avatar' sembla teixida amb la matèria que dona vida als somnis, i un acaba flotant en l'encanteri de la seva llum iridescent, embruixat pel to lisèrgic del paisatge.

Més que la profunditat de les imatges, el que sedueix és la fisonomia de Pandora: un paradís exuberant, d'horitzons interminables i un ambient que exhala mística per tot arreu... Però per filigrana digital la dels Na'vi, els habitants blaus d'aquest planeta que semblen tan reals com les arrugues de l'edat i transmeten emocions cent per cent humanes.

Estranya que aquest director experimentat no hagi sabut dosificar tanta pregària col·lectiva i tanta pirotècnia militar en benefici de l'agilitat de la pel·lícula. Cameron fa honor a la seva fama de narcisista i exhibeix un material que desvirtua aquesta empresa faraònica i el seu esperit 'new age'. Normal, quan un es veu a sí mateix com la revolució del món il·lusionista.

És veritat que 'Avatar' es limita a posar al dia de manera molt lineal una història ja vista a films com 'Pocahontas'. Però el caràcter fascinant de les imatges, la seva excitació dels sentits, acaben difuminant les carències del conjunt. Per això l'espectador suporta amb poc esforç l'agònica durada del que en essència és la pel·lícula: un ritual d'aparellament entre dos membres de races en conflicte. Pures sensacions a flor de pell.

7 comentaris:

  1. ...cal emprar mots escaients, sinó esdevindrem tots folls ....

    ResponElimina
  2. Jajaj... He fet una passada per llimar rugositats, així, com tu dius, tot queda escaient, però no embafa com perquè esdevinguem folls... Gràcies per la visita! Una abraçada!

    ResponElimina
  3. Doncs escolti a mi les imatges i la coloraina em varen agradar una estoneta ehhh i durant aquesta estoneta varen ser capaces de difuminar en el meu caparó les carències del conjunt. Però després la cosa em va començar a cansar, i molt. Per cert el Vaticà ha subratllat la manca d'humanitat dels llangardaixos. No sabia que els cardenals dediquessin el seu temps a fer crítiques de cine. Però per una vegada tenen una mica de raó. Tot i que jo em pregunto ¿ Quina definició li dona el vaticà al fet de ser Humà? Saludus i una forta abraçada crack!

    ResponElimina
  4. Jajaja... 'Avatar' és el que té, noooo? Que combat la violència que denúncia amb encara més violència eeeeeeh... Ara, aquesta és una violència de justícia, la de l'emprenyada que colliria qualsevol si de cop li bombardegessin la sala d'estar... S'ha de dir que vostè està amb tot eeeeeeh, ho sap tot, nooo?, fins i tot com pensen al Vaticanu, no?, que al final el fitxaran per aquesta omnisciència lluminosa que li ha donat nostrosenyor eeeehh... :) Sempre és bo tenir-lo per aquí! Una abraçada!

    ResponElimina
  5. Pau, no sé si leíste mi comentario de hace dos días, pero gracias por la crítica de "Avatar", y ahora te "linkeo" en mi blog.
    Sobre la peli, como no la vi no puedo opinar, aunque no me entusiasma mucho. De todos modos, tus críticas son muy indicativas y útiles para los no tan cinéfilos.

    Adeu.

    ResponElimina
  6. Hola Pau, estoy de acuerdo, la peli se salva por la estética y el 3D pero la historia flojea. Saludos

    ResponElimina
  7. Ei Gerard! Sí, es como una maniobra de distracción que te evade de sus propios puntos débiles, aunque antes de empezar a perder gas, lo bueno es que también te evade totalmente de la realidad y consigue hacerte flipar. Saludos Gerard!

    ResponElimina